Toruń (, ) és una ciutat al nord de Polònia, a les ribes del Vístula. És, juntament amb Bydgoszcz, la capital del voivodat de Cuiàvia-Pomerània. El 2021 tenia una població de 198.273 habitants. Toruń és el poble natal de Nicolau Copèrnic. És inclòs a la llista de ciutats Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1997, és famós per tenir més de tres-cents monuments inscrits a la història de l'art d'Europa. La plaça major i els carrers adjacents no han gaire canviat des de fa set-cents anys. Torun és considerat com un dels centres geogràfics d'Europa (depèn del mètode de càlcul). Tot i ser ciutats veïnes, Toruń i Bydgoszcz són molt conegudes per tenir conflictes durant dècades o fins i tot segles, el que independentment de la motivació va noure a ambdues ciutats i constituïxen el parell de ciutats poloneses més conegudes per llur rivalitat.
Història miniatura|esquerra|Ajuntament, Ratusz. El primer assentament als voltants està datat pels arqueòlegs el 1100 aC. Durant l'edat mitjana hi havia un petit assentament que vigilava el pas pel riu (segles ), de nom Toruń o Torún. Quan els Cavallers Teutònics van arribar a la Regió de Chełmno, hi construïren un castell (1230-31).
L'assentament anomenat Thorn (nom polonès germanitzat) va adquirir drets de ciutat el 1233 i va ser traslladat a l'Altstadt o Stare Miasto en polonès (ciutat vella). La ciutat aviat va esdevenir un enclavament comercial de parla alemanya. El 1263 s'hi van establir frares franciscans i, posteriorment, dominics, el 1239. El 1264, va ser fundada la veïna Thoner Neustadt o Nowe Miasto en polonès (ciutat nova). Van ser ciutats diferents fins a 1454 que ambdues es van unir per a formar una única ciutat. Durant el , la ciutat es va unir a la Lliga Hanseàtica. La Primera Pau de Toruń que va acabar amb la guerra entre els Cavallers Teutònics i els Polonesos-lituans (1409-1411) va ser signada a la ciutat el 1411.
Després que la noblesa de les ciutats prussianes formés la Confederació Prussiana el 1440, la ciutat es va aixecar en armes en contra dels Cavallers Teutònics (el 1454) i acceptà la sobirania de la Corona Polonesa en suport i pel reconeixement dels seus privilegis. La guerra resultant, la Guerra dels 13 anys acabà el 1466 amb la Segona Pau de Toruń en la qual els teutònics van cedir la sobirania de la Prússia Oriental o Prússia Reial al Regne de Polònia. La ciutat, habitada principalment per habitants d'origen polonès i alemany, va adoptar parcialment el protestantisme el 1557 durant la reforma, mentre que la població polonesa va romandre catòlica. En aquests anys l'alcalde Henryk Stroband (1586-1609) va centralitzar el poder de la ciutat a l'Ajuntament.
El 1595, van arribar jesuïtes a la ciutat per a promoure la Contrarreforma prenent el control de l'Església de Sant Joan. Els dirigents protestants van intentar limitar l'influx de població catòlica a la ciutat, mentre jesuïtes i dominics controlaven la majoria de les esglésies deixant únicament l'Església de Santa Maria al culte protestant. El 1677, l'historiador i educador prussià Christoph Hartknoch va ser convidat a dirigir l'Escola de Toruń, càrrec que va mantenir fins a la seva mort el 1687. Hartknoch va escriure la història de Prússia, inclosa la història de les ciutats de la Prússia Real. A la segona meitat del va créixer la tensió religiosa entre catòlics i protestants al contrari que a la resta d'Europa on disminueixen després de la Guerra dels Trenta Anys i la Pau de Westfalia.
A la Confederació de Polònia i Lituània, anteriorment molt tolerant, la situació empitjorava i, des del 1682, l'Església de Santa Maria va haver de ser protegida per milícies de luterans per evitar que fos ocupada durant les processons de la festa del Corpus Cristi. El 16 de juliol del 1724, mentre transcorria una processó dels jesuïtes, una lluita amb alumnes de l'escola luterana dugué a la destrucció del Col·legi Jesuïta. Després d'aquest fet, tant els Jesuïtes com els dominics van tractar de persuadir el burgmestre Johann Gottfried Rößner, i uns altres deu destacats ciutadans, protestants i prussians alemanys, de convertir-se a l'Església Catòlica Romana, oferta que van rebutjar i, tampoc, van abandonar la ciutat tot i les pressions. Els jesuïtes van dur, llavors, el cas a la Cort Suprema de Varsòvia. El judici, ocorregut durant el regnat d'August II de Polònia, va sentenciar a mort Rößner i uns altres nou luterans. L'única església protestant existent en la ciutat. l'Església de Santa Maria va ser convertida en catòlica i donada assignada als frares franciscans que van celebrar-hi missa el dia de l'execució, el 7 de desembre de 1724. Els ajusticiats són recordats com màrtirs protestants. A partir d'aquest moment es va exigir que la majoria dels regidors fossin catòlics. En parts d'Europa es coneix aquest fet com el Tribunal de la sang de Toruń i damnà seriosament la reputació polonesa de tolerància. Dècades més tard, durant les Particions de Polònia, Voltaire va recordar aquests fets com un exemple de la intolerància religiosa dels polonesos.
El 1793 el Regne de Prússia s'annexionà la ciutat després de la Segona partició de Polònia. El 1807, la ciutat va passar a formar part del Gran Ducat de Varsòvia creat per Napoleó i governat per Frederic August I de Saxònia, encara que Prússia la va reprendre després la derrota de Napoleó el 1814. El 1870 els presoners francesos capturats durant la Guerra Franco-prussiana construïren una cadena de fortaleses al voltant de la ciutat i, a l'any següent, la ciutat, junt al reste de Prússia, passà a formar parte de l'Imperi alemany.
En el Tractat de Versalles de 1919 després la Primera Guerra Mundial, Toruń s'integrà a la Segona República Polonesa, com capital del Voivodat de Pomerània, encara que no estava situada a Pomerània. El 1925 se va establir en la ciutat l'Institut Bàltic amb l'objectiu de documentar l'herència polonesa a Pomerània.
En general, el període d'entreguerres va haver un important desenvolupament urbà i es realitzaren grans inversions en transport (carrers, tramvies i el pont Piłsudski), en construccions residencials (nous habitatges, especialment en Bydgoskie Przedmieście) i edificis públics.
Toruń fou annexionat per l'Alemanya nazi després la Invasió de Polònia de 1939 i administrada como regió de Danzig-Prússia Oriental. Durant la Segona Guerra Mundial la cadena de fortaleses de Toruń fou utilitzada com camp per a presoners de guerra, conegut com a Stalag XX-A. Toruń fou alliberada dels nazis el 1945 per l'Exèrcit Roig de la Unió Soviètica i retornat a l'administració polonesa a la Conferència de Potsdam. La ciutat fou afortunada per l'escassa destrucció ocorreguda durant la guerra. D'acord amb les decisions preses per les potències aliades, la població alemanya fou expulsada a l'RFA entre 1945 i 1947.
Després de la Segona Guerra Mundial, la població es va duplicar i la indústria es va desenvolupar de forma important, però un dels esdeveniments més importants d'aquella època és la fundació de la Universitat Nicolau Copèrnic de Toruń el 1945, que ha afectat enormement la vida de la ciutat i ha esdevingut una de les millors universitats de Polònia.
Des de 1989, quan el govern local i regional va ser introduint-se i amb l'establiment de l'economia de mercat, Toruń, igual que altres ciutats de Polònia, ha sofert una profunda transformació tant social com econòmica. Hi ha un debat entre la població local de si aquest temps ha estat utilitzat convenientment, però el fet és que Toruń té una forta posició com líder local juntament amb la ciutat propera de Bydgoszcz.
Monuments
Toruń és a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1997. La ciutat té molts monuments de l'edat mitjana, i del (200 elements militars). La ciutat és coneguda per haver conservat l'aparença medieval gairebé intacta i molts edificis gòtics, construïts amb maó, incloent esglésies monumentals, l'ajuntament i moltes cases burgeses. Els monuments més importants són:
Esglésies gòtiques: La Catedral Basílica de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, una església construïda en el segle XIV i ampliada en el , destacades escultures i pintures (Moisés, Santa Maria Magdalena, làpida de Johann von Soest), epitafis i altars renaixentistes i barrocs (entre ells l'epitafi a Copèrnic de 1580) Església de Santa Maria, construïda en el va ser una església franciscana Església de Sant Jacob, basílica del amb pintures murals monumentals del Antic Ajuntament, començat el 1274, reconstruït extensament entre 1391 i 1399 i ampliat a la fi del ; un dels ajuntaments més monumentals a Europa central. Fortificacions de la ciutat, començat en el i esteses entre el i van ser demolides en el preservant les portes de la ciutat i torres de vigilància del costat del Vístula. Casa gòtica del , on es diu que va néixer Copèrnic (avui un museu) Ruïnes del castell dels Cavallers Teutònics del La casa sota l'estrella (en polonès: Kamienica Pod Gwiazdą), anteriorment gòtica, breument propietat de Filip Callimachus, posteriorment reconstruïda en el Segle XVI i en 1697, amb una rica façana decorada amb estuc i amb escala de caragol de fusta.
miniatura|esquerra|Plaça al centre de la ciutat vella
Toruń compta amb el major nombre de cases gòtiques de Polònia amb molts pintures murals gòtiques i sostres amb bigues de fusta dels segles XVI al XVIII. Toruń, al contrari que moltes altres ciutats històriques poloneses, va quedar gairebé intacta després de la Segona Guerra Mundial. En particular la ciutat antiga va quedar intacta i tots els seus monuments importants són originals - no reconstruïts després de ser destruïts.
En els últims anys, s'han executat projectes de renovació de la ciutat antiga. Es van restaurar d'edificis, es va refer la pavimentació de carrers i places (per a retornar-les l'aspecte tradicional), plantar plantes i arbres i altres elements de petita arquitectura com ara la il·luminació nocturna de l'antic Ajuntament.
Molts altres monuments, edificis i les muralles de la ciutat, s'il·luminen a la nit, el que crea un efecte impressionant —probablement únic en les ciutats poloneses— tenint en compte la grandària del nucli antic de Toruń i l'abast del projecte.
Població miniatura|esquerra|Nucli antic Les últimes estadístiques mostren una disminució de la població fins a 208.007 al final del 2006. Això es deu al fet que nombrosos habitants s'han traslladat a municipis propers. Com a resultat, Toruń està envoltat de poblacions els habitants de les quals treballen i acudeixen a la ciutat habitualment però no hi viuen oficialment. En els últims anys s'ha discutit si aquestes poblacions haurien d'incorporar-se a l'àrea administrativa de la ciutat, cosa que sembla probable a llarg termini. Es considera que Toruń ha gairebé arribat al màxim de desenvolupament en els seus actuals límits. Dintre de la ciutat, la població es concentra al marge nord del Vístula. Dues de les àrees més densament poblades són Rubinkowo i Na Skarpie, desenvolupades principalment als anys 1970 i 80 i amb una població de 70.000 habitants. Les àrees de Toruń i Bydgoszcz constituïxen un entramat de poblacions bipolar. L'àrea d'influència té una població de prop de 800.000 persones.
Aquesta àrea conté un terç de la població de la regió de Cuiàvia i Pomerània que té 2,1 milions d'habitants.
Transport