Ernest Joseph King (23 de novembre de 1878 - 25 de juny de 1956) va ser un Almirall de la Flota de la Marina dels Estats Units que va servir com a Comandant en Cap de la Flota dels Estats Units (COMINCH) i Cap d'Operacions Navals (CNO) durant la Segona Guerra Mundial. Franklin Delano Roosevelt va nomenar King per comandar l'estratègia global americana durant la Segona Guerra Mundial i va ocupar el comandament naval suprem en la seva doble capacitat sense precedents com a COMINCH i CNO. Va ser el segon oficial més alt de la Marina dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial després de l'almirall de flota William D. Leahy, que va servir com a Cap d'Estat Major del Comandant en Cap. King va comandar les operacions, la planificació i l'administració de la Marina dels Estats Units i va ser membre de l'Estat Major Conjunt i l'Estat Major Combinat.
King es va graduar en quarta posició a l'Acadèmia Naval dels Estats Units el 1901. Va rebre el seu primer comandament el 1914, del destructor durant l'ocupació de Veracruz. Durant la Primera Guerra Mundial, va servir a l'estat major del vicealmirall Henry T. Mayo, el comandant en cap de la Flota Atlàntica. Després de la guerra, King va ser el cap de l'Escola Naval de Postgrau i va comandar divisions de submarins . Va dirigir el rescat del submarí , guanyant la primera de les seves tres Medalles del Servei Distingit a la Marina, i més tard la de l'. Es va qualificar com a aviador naval el 1927 i va ser capità del portaavions . Després va servir com a cap de l'Oficina d'Aeronàutica. Després d'un període a la Junta General de la Marina, va esdevenir comandant en cap de la Flota Atlàntica el febrer de 1941.
Poc després de l'atac japonès a Pearl Harbor, King va ser nomenat COMINCH, i el març de 1942 va succeir l'almirall Harold R. Stark com a CNO, ocupant aquests dos càrrecs sota l'Ordre Executiva de temps de guerra. També va establir les organitzacions de la "flota numerada" sota la seva autoritat directa, per incloure els seus comandaments personals de la Primera Flota en els esforços ofensius submarins globals i, a l'inrevés, la Desena Flota per als esforços antisubmarins globals. A través de les seves notables autoritats com a COMINCH i CNO, tots els comandants subordinats van actuar sota la influència directa de King. King va apoderar personalment el Quarter General de la COMINCH per executar operacions tàctiques globals, com ara la campanya contra els submarins. Va tenir una autoritat primordial en representar la Marina dels Estats Units durant les conferències aliades de nivell superior de la Segona Guerra Mundial . Als Caps Combinats, King va defensar els mitjans per aconseguir una victòria ràpida a Europa Primer per tal d'executar l'estratègia de reconstrucció final per a l'estabilització global mitjançant l'ofensiva marítima de la Guerra del Pacífic central a Àsia. Mai preocupat per les operacions terrestres, King va destacar com la veu primordial en l'avanç de la visió naval de l'estratègia global.
Biografia Ernest Joseph King va néixer a Lorain, Ohio, el 23 de novembre de 1878, el segon fill de James Clydesdale King, un immigrant escocès de Bridge of Weir, Renfrewshire, i la seva dona Elizabeth (Bessie) , de soltera Keam, una immigrant de Plymouth, Anglaterra. El seu pare va treballar inicialment com a constructor de ponts, però es va traslladar a Lorain, on va treballar en un taller de reparació de ferrocarrils. Tenia un germà gran que va morir de petit, dos germans menors i dues germanes menors: Maude (que va morir als set anys), Mildred, Norman i Percy.
La família es va traslladar a Uhrichsville, Ohio , quan el seu pare va acceptar una feina als tallers del Ferrocarril de Pennsilvània, però va tornar a Lorain un any després. Quan King tenia onze anys, la família es va traslladar a Cleveland, on el seu pare era capatàs als tallers del ferrocarril de la Vall, i King es va educar a l'escola Fowler. Va decidir anar a treballar en lloc de l'institut, i va acceptar una feina en una empresa que fabricava màquines de composició tipogràfica. Quan va tancar, va anar a treballar per al seu pare. Al cap d'un any, la família va tornar a Lorain, i King va entrar a l'institut Lorain. Es va graduar com a alumne de la promoció de 1897; el seu discurs de graduació es va titular "Usos de l'adversitat". L'escola era petita; només hi havia tretze companys de classe en el seu curs. miniatura|upright| Com a cadet naval cap al 1901|alt=Black and white portrait from the torso up of a young man in a shirt King va aconseguir un nomenament a l'Acadèmia Naval dels Estats Units a Annapolis, Maryland, del seu congressista local, Winfield Scott Kerr, després d'aprovar els exàmens físics i escrits a Mansfield, Ohio, per davant de trenta altres sol·licitants. Va entrar a Annapolis com a cadet naval el 18 d'agost de 1897. Va adquirir el sobrenom de "Rey", la paraula castellana per a "rei".
Durant les vacances d'estiu, els cadets navals servien en vaixells per acostumar-los a la vida al mar. Mentre encara era a l'Acadèmia Naval, King va servir al creuer durant la Guerra Hispano-Americana. Durant el seu últim any a l'acadèmia, va assolir el rang de tinent comandant cadet, el rang més alt de cadet naval en aquell moment. Es va graduar el juny de 1901, en quart lloc de la seva promoció de seixanta-set i va ser elegit per servir al capdavant de la brigada. En pensar en la política marítima americana, King sovint recordava la influència del discurs de graduació pronunciat pel vicepresident dels Estats Units, Theodore Roosevelt, qui va lliurar els diplomes.
Vaixells de superfície Creuer per l'Extrem Orient Els graduats com King que van entrar a la Marina havien de servir durant dos anys al mar abans de ser nomenats alferes. King va fer un curs breu de disseny i operació de torpedes a l'Estació Naval de Torpedes de Newport, Rhode Island. Després es va convertir en el navegador del vaixell d'estudi , que va dur a terme estudis de la badia de Cienfuegos a Cuba. Una lesió ocular va provocar el seu ingrés a l'Hospital Naval de Brooklyn. Quan es va recuperar, se li va ordenar que es presentés al cuirassat , que estava atracat a Brooklyn. L'Illinois era el vaixell insígnia del contraalmirall Arent S. Crowninshield, i King va conèixer bé l'estat major de Crowninshield. King esperava trobar l'aventura, buscant ordres al creuer , que anava cap a la Flota Asiàtica.
King va ser ascendit a alferes el 7 de juny de 1903, després d'haver fet el seu examen mentre el Cincinnati era a Europa. El Cincinnati va passar diverses setmanes ancorat a la badia de Manila, on va dur a terme pràctiques de tir. El febrer de 1904 va navegar cap a Corea, on havia esclatat la guerra russojaponesa. Va romandre en aigües coreanes fins a l'octubre, quan va anar a la Xina. Va tornar a Manila per a més pràctiques de tir al febrer i març de 1905 abans de tornar a la Xina. El juny de 1906, va escortar els creuers russos Oleg, Aurora i Jemtxug, supervivents de la batalla de Tsushima, fins a la badia de Manila, on van ser internats.
Com a oficial subaltern, diversos capitans van aplaudir l'habilitat tècnica i el potencial futur de King. Tanmateix, va molestar molts superiors per ser arrogant, potser massa segur de si mateix i, certament, per no estar interessat en encaixar amb la cultura de guàrdia imperant de l'època. A la Flota Asiàtica, King es va guanyar la reputació d'estar massa disposat a rondar pels bars associats amb mariners allistats. La seva reputació popular de buscar la companyia de dones s'origina amb les històries de les gestes de King durant els seus primers anys de carrera amb la Flota Asiàtica. Els episodis de beguda excessiva van portar a King a ser empresonat, i una actitud directa i arrogant que vorejava la insubordinació va provocar comentaris negatius als seus informes de salut. En un moment donat, va entrar en conflicte amb l'oficial executiu de Cincinnati, el comandant Hugh Rodman, cosa que va resultar en la nominació de King per a la seva destitució.
Quan King va sentir que els membres de la classe Annapolis de 1902 eren enviats a casa des de la Flota Asiàtica, va sol·licitar i obtenir una audiència amb el contraalmirall Charles J. Train. Train va acceptar que King tenia dret a tornar a casa i va organitzar que viatgés a l'antic vaixell hospital , que va partir el 27 de juny.
Matrimoni i Annapolis miniatura|esquerra|Retrat de grup fet a bord de l'{ a Chefoo Xina, cap al 1905. King és a l'esquerra. En tornar als Estats Units, King es va reunir amb la seva promesa, Martha Rankin ("Mattie") Egerton, una membre de l'alta societat de Baltimore que havia conegut mentre era a l'Acadèmia Naval. Es van prometre el gener de 1903. Ella vivia a West Point, Nova York, amb la seva germana Florence, que s'havia casat amb un oficial de l'exèrcit, Walter D. Smith. King i Egerton es van casar en una cerimònia a la Capella dels Cadets de West Point el 10 d'octubre de 1905. Van tenir sis filles, Claire, Elizabeth, Florence, Martha, Eleanor i Mildred; i un fill, Ernest Joseph "Joe" King, Jr. Mattie va destacar com la que va facilitar l'ascens de King dins de les files, ja que presidia dins del monocultiu social entre el que la seva amiga, Anne Briscoe Pye, va descriure al manual The Navy Wife.
La següent destinació de King va ser com a oficial d'artilleria al cuirassat . King es va convertir en un crític de l'organització a bord, que havia canviat en gran manera des dels dies de la navegació a vela. Va publicar els seus pensaments a * Some Ideas About Organization on Board Ship* a les Actes de l'Institut Naval dels Estats Units, que va guanyar un premi al millor assaig el 1909. "L'escriptor s'adona plenament de la possible oposició", va escriure, "perquè si hi ha alguna cosa més característica de la marina que la seva capacitat de lluita, és la seva inèrcia al canvi, o el conservadorisme, o l'aferrament a coses que són velles perquè són velles." A més d'una medalla d'or, el premi consistia en 500 dòlars (equivalent a 17.000 dòlars el 2024) i una pertinença vitalicia a l'Institut Naval dels Estats Units. miniatura|L'almirall Henry T. Mayo (centre) durant la inspecció de l'Estació Aèria Naval de Pauillac, França, el 31 d'octubre de 1918. A l'esquerra hi ha King; entre ells hi ha l'oficial al comandament de l'estació, el capità Franck T. Evans. Els oficials de la generació de King generalment servien tres anys al mar amb els rangs de guardiamarina i alferes aprovats abans d'aconseguir l'elegibilitat per a l'ascens a tinent. El rang de tinent (grau júnior) servia com a punt de pas temporal per als oficials que requerien formació addicional o que no aconseguien els avals necessaris per rebre l'ascens immediat d'alferes al rang de tinent. King va aprovar els seus exàmens i va obtenir l'aval necessari per a l'ascens a tinent, tot i que els seus errors com a oficial júnior requerien l'aprovació de la Junta de Retenció de la Marina. Per aquesta raó, King va deixar la Flota Asiàtica per a un servei temporal a Washington, DC, per deu dies d'exàmens físics i finalment la seva compareixença davant la Junta de Retenció, presidida pel president de l'Acadèmia de Guerra Naval, el contraalmirall Charles B. Stockton. Impressionat amb el potencial de King, Stockton va organitzar l'assignació de King al personal de l'Acadèmia Naval amb el servei en el rang de tinent.