L'Assemblea Nacional Catalana (Asamblea Nacional Catalana n'asturianu) o tamién ANC, ye una organización independentista catalana que tien por oxetivu algamar la independencia de Cataluña. Tien alredor de 43.800 miembros y la so organización moza ye l'Assemblea Nacional de Joves Independentistes (Asamblea Nacional de Xóvenes Independentistes). La so presidenta ye Elisenda Paluzie.
Historia La idea de la creación d'esta entidá de calter políticu tresversal foi de Pere Pugès y de Miquel Strubell. Dambos s'atoparon n'Arenys de Munt el 13 de setiembre del 2009, día de la primer consulta popular. Ellí decidieron un procedimientu pa facer crecer un grupu inicial incorporando otres munches sensibilidaes del catalanismu tradicional de la transición. D'ellos dos ñaz el grupu creciente denomináu Els quatre d'Arenys que va dir preparando l'embrión de la organización.Els quatre fundadors de l'ANC, el primer aniversari i el futur de l'independentisme
http://www.vilaweb.cat/noticia/4092714/20130308/quatre-fundadors-lanc-primer-aniversari-futur-lindependentisme.html Esti embrión toma cuerpu mientres la «Conferencia Nacional pol Estáu Propiu» que se celebró'l 30 d'abril de 2011 en Barcelona, na cuál asistieron 1.500 persones. Nesta conferencia escoyóse como "asesores" un grupu de xente destacao del panorama catalán que constituyiríen el Conseyu permanente formáu por Aureli Argemí, Enric I. Canela, Carles Castellanos, Josep Cruanyes, Josep Dalmau, Miquel Esguil, Patrícia Gabancho, Julià de Jòdar, Joel Joan, Enric Larreula, Lluís Llach, Fèlix Martí, Josep Maria Murià, Ferran Requejo, Francesc Ribera, Pep Riera, Blanca Sierra, Eva Serra, Jordi Solé, Josep Maria Terricabras, Quim Turra, Ricard Torrents, ente otros; y tamién s'escoyó'l muérganu de gobiernu de la entidá que ye'l secretariáu provisional compuestu por Carme Forcadell, Jaume Soler, Miquel Strubell, Pere Pugès, Ricard Gené, Jordi Cerraxeru, Àngels Folch, Xavier Pinell, ente otros.La Conferència per l'Estat Propi inicia la ruta sobiranista
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/404479.htmlConsens i unitat per impulsar l'Assemblea Nacional Catalana
http://www.llibertat.cat/content/view/12630/29/ miniatura|esquerra|Estelada humana en Manresa'l 7 de xunetu de 2013. L'Asamblea Nacional Catalana constituyóse llegalmente como entidá'l 25 de mayu de 2011, y foron escoyíos los sos primeros cargos orgánicos. Como presidenta foi escoyida Dolors Marin, como vicepresidenteJordi Cerraxeru, secretariu Enric Ainsa y ayalgueru Josep Soldevila.
L'asamblea constituyente de l'ANC tuvo llugar el 10 de marzu de 2012 nel Palau Sant Jordi de Barcelona,Neix oficialment l'Assemblea Nacional de Catalunya per traçar el camí cap a la independència
http://www.ara.cat/politica/Assembla_Nacional_Catalana-ANC-independencia_0_661133977.htmlNeix l'Assemblea Nacional Catalana amb l'objectiu de promoure un referèndum per la independència el 2014
http://www.324.cat/noticia/1637212/catalunya/Neix-lAssemblea-Nacional-Catalana-amb-lobjectiu-de-promoure-un-referendum-per-la-independencia-el-2014 aprobándose definitivamente los estatutos, el reglamentu internu y la fueya de ruta hacia la independencia.L'ANC marca un full de ruta cap a la independència
http://www.vilaweb.cat/noticia/3993653/20120311/lanc-marca-full-ruta-cap-independencia.html N'abril de 2012, Carme Forcadell foi escoyida presidenta de la entidá, ente que Carles Castellanos foi escoyíu vicepresidente, Llorenç Sotorres ayalgueru y Jordi Martínez secretariu.Carme Forcadell elegida presidenta de l'ANC i Carles Castellanos com a vicepresident
http://www.llibertat.cat/2012/04/carme-forcadell-elegida-presidenta-de-l-anc-i-carles-castellanos-com-a-vicepresident-17557
En marzu de 2013 cuntaba con más de 27.000 socios (13.600 socios de plenu derechu y cerca de 13.500 como collaboradores).
El 8 de xunu de 2013 celebráronse les eleiciones de l'Asamblea Nacional Catalana, onde Carme Forcadell foi reelixida presidenta. Jaume Marfany foi'l nuevu vicepresidente, en sustitución de Carles Castellanos, Jordi Martínez caltúvose como secretariu y Oriol Salles relevó Llorenç Sotorres como ayalgueru.L'Assemblea Nacional Catalana torna a escollir Carme Forcadell com a presidenta
http://www.324.cat/noticia/2137975/catalunya/LAssemblea-Nacional-Catalana-torna-a-escollir-Carme-Forcadell-com-a-presidenta
El 17 de mayu de 2014 y dempués de celebrar les correspondientes eleiciones, Carme Forcadell y Jaume Marfany revalidaron los sos cargos. Sicasí, Núria Guillaumes pasó a ocupar la tesorería y Antoni Morral la secretaría, que foi sustituyíu en xineru del 2015 por Josep Colomer.
El 16 de mayu de 2015 Jordi Sànchez y Picanyol relevó a Carme Forcadell na presidencia de la entidá, al ser escoyíu polos miembros del secretariáu.Jordi Sànchez, nou president de l'Assemblea Nacional Catalana
http://www.ccma.cat/324/jordi-sanchez-nou-president-de-lassemblea-nacional-catalana/noticia/2665346/
El llunes 16 d'ochobre de 2017, el presidente de l'Asamblea Jordi Sànchez y Picanyol, dempués de declarar énte la xueza Carmen Lamela de l'Audiencia Nacional Española xunto con Jordi Cuixart d'mnium Cultural, foron encarcelaos de manera preventiva y ensin fianza acusaos d'un delitu de sedición.En directe: indignació per l’empresonament de Sànchez i Cuixart
https://www.vilaweb.cat/noticies/en-directe-lestat-espanyol-empresona-jordi-sanchez-i-jordi-cuixart/
Campañes y actividá miniatura|Actu simbólicu d'esplegue d'una estelada xigante n'Artés (Bages). Les asamblees territoriales y sectorial de l'ANC organicen toa una serie d'actos pa llograr la independencia de Cataluña y la creación d'una República Catalana.
Añu 2012 A finales de xunu de 2012 empecipióse la campaña "Marxa cap a la Independència" qu'entamó na Seo Vella (Lleida) y que remataría'l día 11 de setiembre con una gran marcha en Barcelona, sol lema "Catalunya, nou estat d'Europa", dempués de realizar actos festivos, simbólicos y reivindicativos en tol territoriu. Foi una xornada histórica, por cifres y pol tonu marcadamente independentista de la marcha.Un milió i mig de manifestants per la independència de Catalunya
http://www.ara.cat/especials/onzesetembre2012/gentada-centre-Barcelona-mitja-manifestacio_0_772122901.html Hubo, según fontes de la policía llocal, 1,5 millones de persones manifestándose y, según la Delegación del Gobiernu español en Cataluña, 600.000 persones.El independentismo catalán logra una histórica exhibición de fuerza
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/09/11/catalunya/1347375808_419590.html
Dos díes dempués de la manifestación, la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, y cuatro miembros más del secretariáu de la entidá Blanca Sierra, Soledat Balaguer, Marc Ricart y Ricard Gené- foron recibíos n'audiencia nel Palau de la Generalitat pol presidente Artur Mas, con quien s'axuntaron mientres más d'una hora. Na reunión pidiéron-y que convocara eleiciones al Parllamentu de Cataluña y que tuvieren calter «plebiscitariu» sobre la independencia y qu'en 2014 se ficiera un referéndum.Article al diari Ara
http://www.ara.cat/especials/onzesetembre2012/gentada-centre-Barcelona-mitja-manifestacio_0_772122901.html
Na selmana viniente, nuna xunta ente'l presidente de la Generalitat, Artur Mas y el presidente del Gobiernu d'España, Mariano Rajoy s'evidenció una gran desavenencia ente dambos líderes. Rajoy repitió a Mas la negativa a aldericar la so propuesta de Pactu Fiscal pa Cataluña, rompiendo les negociaciones ente dambos gobiernos. El frayatu ente Mas y Rajoy supunxo tamién romper los sofitos parllamentarios que Convergència i Unió llograra del Partíu Popular de Cataluña mientres la llexislatura, dexando'l gobiernu en minoría y cola imposibilidá d'aprobar los presupuestos.
Mas convocó eleiciones al Parllamentu de Cataluña y espresó nel so discursu de la sesión inaugural del alderique de política xeneral el so convencimiento de que'l parllamentu que saldría de les eleiciones tendría la misión de dexar l'exerciciu del derechu d'autodeterminación de Cataluña.Discurs d'Artur Mas en el debat de política general
http://www.ara.cat/politica/president-Generalitat-Artur-Mas-politica_ARAFIL20120925_0003.pdf
Añu 2013 A principios del añu 2013, l'ANC entamó una campaña de Soberanía fiscal, pa que particulares, empreses ya instituciones llocales paguen masivamente los impuestos a l'Axencia Tributaria de Cataluña
El 1 de xunu de 2013 entamó la campaña puesta en marcha pola ANC «Signa un vot per la Independència», cola cual, al traviés del drechu de pidimientu, recuéyense instancies individuales ("votos") pa pidir al Parllamentu de Cataluña qu'esgote toles víes pa facer posible la celebración d'una consulta políticamente venceyante sobre la independencia de Cataluña y, en casu de qu'esta fracase porque'l gobiernu español nun lo permita, pide a los representantes eleutos del pueblu de Cataluña que declaren la independencia de Cataluña.Arrenca la recollida de vots per la independència
http://www.vilaweb.cat/noticia/4120900/20130601/arrenca-recollida-vots-independencia.html
L'Asamblea Nacional Catalana y Òmnium Cultural entamaron el 29 de xunu de 2013 nel Camp Nou un conciertu pa escenificar otra gran movilización social a favor de la independencia, sol nome de Conciertu pola Llibertá. asistieron alredor de 90.000 persones y actuaron artistes como Lluís Llach, Sopa de Cabra, Miquel Gil, Preguera, Joana Serrat, Jofre Bardagí, Jordi Batisti, Lídia Pujol, Xavi Sarriá y Miquel Gil, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Mayte Martín, Mercedes Peón, Mouss & Hakim, Neña Venetsanou, la Orfeón Catalán, Paco Ibáñez, Pascal Comelade, Pep Sala, Pere jou de Quart Primer, Peret, Proyeute Mudu, Quico Pinu de la Sierra, Sabor de Gràcia, Titot y David Rosell, ente más.
L'ANC entamó tamién una cadena humana d'unos 400 km, conocida como Vía Catalana, que se fixo'l 11 de Setiembre del mesmu añu y que siguió'l trazáu de l'antigua Vía Augusta dende'l Pertús hasta Alcanar.L'ANC i Òmnium faran una cadena humana per la independència l'11 de setembre
http://www.vilaweb.cat/noticia/4095877/20130316/lanc-refa-full-ruta-mirada-posada-lonze-setembre.html
Añu 2014 El 29 de mayu de 2014 l'ANC, xunto con otres entidaes de la sociedá civil catalana, presentaron nel Borne Centru Cultural de Barcelona, la plataforma El País que Volem, un procesu participativu y abiertu a la ciudadanía qué tien por oxetivu recoyer les sos aportaciones, propuestes y diálogu sobre cómo tendría que ser Cataluña.
El 14 de setiembre l'ANC apurrió a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, cuasi 750.000 firmes (dientro de 234 caxes de cartón) recoyíes na campaña "Signa un vot per la Independència" a lo llargo d'un añu, pa que'l Parllamentu declare la independencia si la consulta del 9 de payares nun pudiera finalmente ser celebrada.1,8 milions de catalans reclamen votar amb una històrica V a Barcelona
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/776145-la-v-la-mobilitzacio-mes-gran-deuropa--una-realitat.html?dema=1&tmpl=component&print=1&page=
El 23 d'avientu l'Asamblea Nacional Catalana entamó una campaña d'autoinculpación pa sofitar la imputación del Presidente Artur Mas, la Vicepresidenta Joana Ortega y la Conseyera Irene Rigau pa salir alantre la consulta del 9 de payares.L'ANC engega una campanya per promoure l'"autoinculpació massiva" en solidaritat a Artur Mas
http://www.ara.cat/politica/ANC-autoinculpacio-solidaritat-Artur-Mas_0_1271273058.html
Añu 2015