Les Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1932 foron celebraes el domingu 20 de payares de 1932, constituyendo les primeres eleiciones democrátiques a esti parllamentu rexonal. Celebráronse nel contestu posterior a la proclamación de la Segunda República Española, la restauración de la Xeneralidá de Cataluña y l'aprobación del Estatutu d'Autonomía de Cataluña.
Procesu eleutoral Les eleiciones foron convocaes el 25 d'ochobre pol gobiernu provisional de la Xeneralidá de Cataluña, presidíu por Francesc Macià. Foron convocaos a votar tolos homes catalanes mayores de 25 años.
L'oxetivu de les eleiciones yera que los ciudadanos escoyeren los 85 diputaos representantes de los catalanes, que darréu escoyeríen al Presidente de la Xeneralidá de Cataluña y al Presidente del Parllamentu Catalán.
Definiéronse cinco circunscripciones eleutorales, qu'apurriríen un númberu determináu de diputaos nel Parlñamentu en función de la distribución xeográfica de la población: Barcelona ciudá (24 diputaos), restu de Barcelona (19 diputaos), Lleida (14), Girona (14) y Tarragona (14). El sistema eleutoral escoyíu foi'l mesmu que rexía poles Cortes Españoles, conocíu como mayoritariu por distritos, con reserva de minoríes, de tal manera que l'eleutor disponía d'un númberu múltiple de votos d'unos 3/4 de los diputaos a escoyer na so circunscripción. A la práctica esti sistema representaba que la candidatura ganadora llevábase estes 3/4 partes de los escaños (el que se conocía como "mayoríes") y el segundu partíu'l restu ("minoríes"). Los partíos menores teníen bien poques posibilidaes de consiguir representación. Nel Parllamentu escoyíense 68 diputaos de mayoría y 17 de minoría. miniaturadeimagen|Resultaos por coaliciones Les eleiciones dieron una agobiante victoria a la coalición republicanu-socialista encabezada por Esquerra Republicana de Cataluña ya integrada amás pola Unió Socialista de Cataluña y por otros pequeños partíos republicanos. Liderada por Francesc Macià, llogró les mayoríes a les 5 circunscripciones - 67 de los 85 escaños de la cámara catalana - ente que la coalición encabezada pola Lliga Regionalista consiguía 17 de los 18 reservaos a la minoría y el Partit Catalanista Republicà consiguía'l restante. El Partit Republicà Radical - un 5 % - la Dreta de Catalunya - un 3 % - y lo Bloc Obrer i Camperol - un 2 % - nun algamaron representación.
Resultaos Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1932 →Partíu / CoaliciónVotos%EscañosEsquerra Catalana Esquerra Republicana de Catalunya Unió Socialista de Catalunya Partidu Republicanu Federal Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines Unió Catalanista224.80047,167 56 5 1 4 1Lliga (Concòrdia Ciutadana) Lliga Regionalista Unió Democràtica de Catalunya138.50029,017 16 1Coalició d'Esquerres (Concòrdia Catalana Republicana) Partit Catalanista Republicà Partíu Republicanu Radical Socialista Partit Català d'Acció Republicana39.1008,21 1 0 0Partíu Republicanu Radical25.9005,40Drecha de Cataluña Comunión Tradicionalista Renovación Española15.0003,10Bloque Obreru y Campesín11.0002,30Extrema Esquerra Federal-Partíu Socialista Revolucionariu6.4001,30Partíu Republicanu Democráticu Federal 2.9000,60Partíu Comunista de Cataluña (PCC (PCE))1.7000,40Partit Nacionalista Català (PNC)7000Partíu Socialista Obreru Español (PSOE)5000Concòrdia Espanyola1000Estat Català-Partit Proletari1000En blancuN/ANulosN/A a Pola circunscripción de la ciudá de Barcelona.
Diputaos per circunscripcionesPartíuCiudá de BarcelonaProvincia de BarcelonaProvincia de GeronaProvincia de LéridaProvincia de TarragonaTotalEsquerra Republicana de Catalunya16121111656Lliga Regionalista5333216Unió Socialista de Catalunya220015Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines000044Unió Catalanista100001Partíu Republicanu Federal010001Unió Democràtica de Catalunya010001Partit Catalanista Republicà000011
Ver tamién
Presidente de la Xeneralidá de Cataluña Esquerra Republicana de Catalunya Manuel Azaña Nacionalismu catalán Lluís Companys Referencies
Categoría:Eleiciones n'España Categoría:Política de Cataluña