Josep Maria Muñoz Pujol (Barcelona, 1924 – ídem, 26 de noviembre de 2015) fue un dramaturgo, ensayista y novelista español. Traumatólogo prestigioso, desarrolló su carrera literaria en paralelo con su profesión.«Josep Maria Muñoz i Pujol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Trayectoria Desde 1955, escribió y estrenó una decena y media de obras teatrales, entre las que destacan Antígona (1968), Kux my lord o Les metamorfosis reaccionàries (1977), En Companys (1981), Vador o Dalí de Gala (1988), Alfons Quart (1989), Somni de mala lluna (1991), Fleca Rigol, digueu? (1993), Anar i tornar de la taverna Pilsen (1995), L'Encobert (1995), Seducció (1995) o Dificultat pel domini de la casa (1995). Es autor también de la novela Dies de la raó perduda (1998), sobre la Guerra Civil, y de un relato sobre la oposición desde el monasterio de Montserrat hacia 1970: La gran tancada (1999). Ha escrito tres biografías en estilo narrativo: El falcó de Sueca (2002), sobre la figura de Joan Fuster; Agustí Duran i Sanpere: Temps i memòria (2004) y Lluís Nicolau d'Olwer. Un àcid gentilhome (2007).
Obra dramática Torna un home (1955) No hay camino (1959) La hora de todos (1960) Antígona 66 (1965). Premio Josep Maria de Sagarra 1965 Kux my Lord (1970) En Companys (1981) Vador o Dalí de Gala (1988) Alfons Quart. Premio nacional catalán para textos teatrales Ignasi Iglésias (ex aequo) (1989) Somni de mala lluna (1991) Fleca Rigol, digueu? (1993) Anar i tornar de la taverna Pilsen (1995) Seducció (1995) L'Encobert (1995)
Narrativa
Dies de la raó perduda (1998) La gran tancada (1999) El falcó de Sueca (2002) L'experiment (2015)
Ensayo
El cant de les sirenes. Petita crònica del teatre independient a Catalunya (1955-1990) (2015)
Referencias
Josep Maria Muñoz i Pujol | Galeria de Metges Catalans
Categoría:Nacidos en Barcelona Categoría:Fallecidos en Barcelona Categoría:Dramaturgos de Cataluña